ARTICLES

COM GUANYAR CONCURSOS DE PINTURA RÀPIDA:

ÍNDEX:

1.- INTRODUCCIÓ.

2.- QUÈ ÉS UN CONCURS DE PINTURA RÀPIDA.

3.- QUI HI PARTICIPA.

4.- QUI CONVOCA I ORGANITZA UN CONCURS DE PINTURA RÀPIDA.

5.- QUI PATROCINA ELS PREMIS.

6.- QUATRE NÚMEROS.

7.- CONSELLS PER OBTINDRE ÈXIT EN UN CONCURS DE PINTURA RÀPIDA.

8.- CONCLUSIONS.

1.- INTRODUCCIÓ.

  Primerament abans de desenvolupar el tema proposat cal dir que de resolucions totalment certes en aquesta vida només n’hi ha una, i no és precisament el motiu d’aquest article.

  Així doncs es pretén donar algunes pautes que al meu parer poden ajudar als lectors a entendre la dinàmica dels concursos de pintura ràpida o també anomenats concursos de pintura a l’aire lliure, i poder reeixir exitosament en el fi personal dels que hi concorren: GUANYAR.

  Estructuraré el tema per a la seva fàcil comprensió en la definició de pintura ràpida i tots aquells agents que hi intervenen. Altrament la seva raó de ser i els motius per a participar-hi.

1.- QUÈ ÉS UN CONCURS DE PINTURA RÀPIDA.

  És un certamen pictòric que es celebra en un indret determinat,duran un període establert ( generalment de curta durada ) per executar les obres i amb una retribució majoritàriament econòmica als millors treballs, segons criteri d’un jurat.

  Encara que etimològicament parlant el terme concurs ( prové del llatí concursus ) signifiqui concurrència d’un conjunt ( per exemple persones ) o successos, jo em centraré en l’ús més extens del concepte ; LA COMPETÈNCIA ENTRE DISTINTS CANDIDATS QUE BUSQUEN UN PREMI.

  Dit d’altre manera, un concurs de pintura ràpida és l’agrupació d’un nombre d’individus amb potencial per resoldre exitosament els objectius que s’estableixen en les bases d’un certamen.

  Al tenir uns paràmetres concrets, que aniré desgranant al llarg d’aquest article, com per exemple el lloc,el tema,la tècnica,la durada,les dimensions,..etc, és fàcil pensar que el guanyador d’un certamen ( o guanyadors ) és el que els resol amb major èxit.

  Aquest pensament seria massa infantil, innocent si els sembla.

2.- MOTIUS PER A PARTICIPAR EN UN CONCURS DE PINTURA RÀPIDA.

  Abans de continuar demano disculpes si algú s’ha sentit ofès en les primeres impressions del present article referent al fi personal que motiva a un individu a participar en un certamen a l’aire lliure.

  La finalitat de l’acció no és tant bucòlica,senzillament ( invito a realitzar una enquesta ) és retributiva,dit d’altra forma i amb una expressió no massa ortodoxa; “ATRAPALAPASTA.COM ”.

  Podríem invertir moltes hores de discussió amb lo anteriorment escrit,però ens centrarem en aquest últim punt; GUANYAR = DINERS ( d’acord faré una petita concessió GUANYAR= AUTOESTIMA+ÈXIT+RECONEIXAMENT+DINERS).

3.- QUI HI PARTICIPA.

  Generalment aquest tipus de certàmens són oberts a tot aquell que hi vulgui participar i a menys de que les bases del concurs indiqui el contrari no solen tenir limitació en l’edat i procedència.

  Històricament eren una bona plataforma de llançament per a joves valors de la pintura i molts dels artistes contemporanis amb un cert reconeixement varen concórrer en un moment o altre de la seva vida aquests tipus d’ebens.  

Als temps que corren,evidentment poques coses són el que eren ( i en part,si em permeten,me n’alegro ). En l’actualitat l’índex de participació,tant a Catalunya com a la resta de la Península, és en percentatge elevat fix, motivat en part com no podria ser d’altra manera per condicionants de caire econòmic. M’explico.

  No puc o no vull gastar ( preferiria usar el terme invertir )recursos cada cap de setmana si aquests no són com a mínim compensats.

  Puc sortir a pintar,concursar, passar un bon dia,fer allò que m’agrada i relacionar-me amb la resta d’artistes i fer amics? És clar que si !

  Però també puc sortir a pintar un dia entre setmana,sense concursar,amb les mateixes motivacions. Quina és la diferència?

  Si una quantitat d’individus s’apleguen en un lloc concret,un dia concret,amb unes mides de suport i a vegades tècnica concreta és senzillament per  la il·lusió de ser premiats.

  Generalment l’edat dels participants acostuma a ser de la trentena cap amunt,per a dos motius molt clars; el primer recau en la major capacitat de recursos que a priori poden disposar i segon i no menys important perquè ja s’han prioritzat els seus objectius de cap de setmana.

4.- QUI CONVOCA I ORGANITZA UN CONCURS DE PINTURA RÀPIDA.

  Principalment els ens locals o associacions relacionades al mon de l’art ( ja siguin de naturalesa pública o privada ).El que un concursant no ha d’oblidar mai és que per a la part promotora del concurs,el temps de celebració és únic i en el millor dels casos anual i per a la part contractista ( si em permeten la similitud ) rutinari.

  Dit d’altre manera,un convocant no organitza un concurs cada cap de setmana. En canvi un participant en pot recórrer ( en “temporada alta ” ) un bon grapat al mes.

  Tot i que hi ha concursos amb molta solera i tradició lo anteriorment exposat hauria de significar per als qui participen en aquesta classe d’ebens un cert grau d’èxit basat en l’experiència i l’aprenentatge, i en certa manera això és així.

  Si la finalitat d’acudir als concursos per part dels participants no fos principalment per a motius econòmics,aquests no es deixarien de celebrar mai,ja que la part convocant tindria les mínimes despeses i la màxima acceptació.

  Malauradament,als temps que corren,les arques dels Ajuntaments,associacions en general i patrocinadors particulars es troben en estat crític i la tendència natural és la disminució de convocatòries i quantia dels premis.

  Però no ens posem pessimistes,que per això ja hi ha el clima. Per la cultura en general sempre trobarem algú que aporti el seu granet de sorra ja sigui des de l’administració o a nivell particular.

5.- QUI PATROCINA ELS PREMIS.

   No cal que digui que arribem en un dels punts claus de l’article. No tant en el què si no en el perquè.

  Tenim bastants escenaris en aquest sentit i la casuística és extensa,però en essència podem organitzar la naturalesa dels patrocinadors en dos grans grups; els patrocinadors públics ( els diners provenen de partides pressupostades,subvencions o fons per aquests afers ) i els patrocinadors privats.

Patrocini amb diner públic:

  Generalment des dels ens locals o comarcals ( a Catalunya els ajuntaments i les diputacions ) i com que s’acostuma a reflexar en comptes i pressupostos anuals,és de domini públic. Això vol dir que ( exceptuant situacions concretes que ara no analitzaré ) les retribucions d’aquest tipus caldrà declarar-les ( no aplicant retencions per imports inferiors a 300 € ).

  Com que la despesa inclosa en partides de cultura s’aprova d’un any per l’altre podríem dir,que si no hi ha moviments d’última hora,hi ha la capacitat de resposta d’un any per l’altre. Altre cosa és la voluntat de fer-ho.

  És habitual la realització d’un concurs en el marc d’una celebració ( festa major,commemorativa,...) i sempre queda bé que la part convocant i/o organitzadora patrocini un dels premis. Fa de bon vestir. Deixant de banda algun promotor particular,els premis que provenen d’aquest tipus de font acostumen a ser més quantiosos ( per figurar el primer de la llista és condició sine qua non ).

 Com que provenen de diner aprovat es podran atorgar a tot tipus de representació artística amb un risc moderat de rebuig i les seves conseqüències.

Patrocini amb diner privat:

  Al meu entendre l’ÀNIMA DELS CONCURSOS. És molt fàcil.

  L’administració es troba esgotada econòmicament i a curt termini el futur dels certàmens recau en el diner privat, ja sigui d’entitats financeres o particulars ).Aquest és un aspecte important,perquè actualment el que paga mana i ja no li serveix qualsevol cosa com en època de vaques grasses.

  Els organitzadors dels concursos ho tenen clar. Si volen continuïtat els cal acontentar els patrocinadors privats. I com s’aconsegueix això? Doncs valorant aquelles obres que assegurin lo anteriorment descrit.

  Aquest aspecte afecta directament la valoració dels jurats,a l’execució de les pròpies obres i a la dinàmica del concurs. Als participants no els queda altre que claudicar amb l’escenari.

  Cal recordar que es pot patrocinar un premi de pintura ràpida per convicció artística,compromís o dinàmica històrica però si a més a més l’obra obtinguda a criteri del qui paga “ és de bona qualitat ” millor. I tant. Molt millor.

 I il·lustrem-ho amb la següent conversa:

-       Hola senyor Massip,li duc la obra que ha resultat guanyadora del premi que vostè ha    patrocinat.

-       A veure.....,bé no esperava això......què representa que és?

-       És una interpretació d’un paisatge del nostre poble.

-       Una què?

-       Ja sap els artistes...ja les tenen aquestes coses.

-       Vostè no deuria formar part del jurat oi?

-       Bé jo ,amb qualitat de representant de l’associació local d’art,hi era però sense veu ni vot...

-       Que vol dir això?

-       Doncs que va vindre un jurat format per a persones qualificades dins del mon de l’art i també hi era l’alcalde i ....

-       Bé prou! No en bull sentir més de ruqueries,si l’any vinent vol que patrocini un premi o escullo jo el quadre o faig de jurat.

-       A doncs,...si,...bé,ja ens ho pensem i li comentem alguna cosa,senyor Massip.

I tant que s’ho pensarà l’organitzador,al capdavall la idea no és descabellada.

6.- QUATRE NÚMEROS.

  Cal analitzar els concursos des d’un punt de vista econòmic,que ningú s’enfadi,això per endavant. Voldria fer quatre operacions senzilles per il·lustrar-ho.

  En la nostra cultura un any té 12 mesos o 52 setmanes si vostès ho prefereixen ( prenent l’equivalència de que un mes són 4 setmanes i 1/3 ,ja que aquests varien de 28 a 31 dies ).

  A Catalunya si tenim en compte que dels 12 mesos n’hi ha 4 en que la presència de concursos és escassa o fins i tot nul·la ( des del Desembre al Març ) tenim un marge operatiu de 8 mesos o el que és el mateix, aproximadament 35 setmanes.

  Com que la majoria dels certàmens es celebren en cap de setmana i amb una mitja anual d’uns 1,5 concursos/cap de setmana ( segons calendari 2011 de Catalunya ) obtenim un valor de 52,5 “paquets de premis” en potència.

  Per altra banda si analitzem els pintors que hi participen regularment ( professionals o no ) es pot demostrar una afluència mitjana de 60 individus,dels quals podem comprovar que només un 20 o a molt estirar un 30% tenen clares opcions a premi a cada certamen presentat,conformant un grup, en la situació més optimista, pròxim a la vintena.

  Suposem que tenim la fortuna de formar part d’aquest grup selecte ( que per altre banda és molt estable).

  Amb una efectivitat pròxima al 60%,en alguns casos depenent de la temporada,superior, es pot dir que si no hi ha un daltabaix implorant s’obtindrà diners en 31,5 concursos.

Com que hem parlat de paquets de premis ( escala determinada per a cada certament ) caldrà fixar l’import mitjà d’un premi ( que anirà variant segons temporada ).Per la meva experiència i analitzant la quantia dels imports anuals per exemple del 2011 una xifra adequada seria 300 €.

  Aplicant la simple operació que hi escau podem deduir uns ingressos per temporada de 9.450 € de mitjana per al grup selecte anteriorment descrit. Evidentment sempre hi ha algú que ingressa molt més.

  Recordar ingressos no vol dir  guanys!

L’habilitat de gestió econòmica de cadascú no és objecte d’aquest article.

7.- CONSELLS PER OBTINDRE ÈXIT EN UN CONCURS DE PINTURA RÀPIDA.

Ja fa temps ho vaig publicar en alguna xarxa social i ho ratifico. Estructuraré els meus consells en els tres conceptes que segueixen:

   7.a. “Ande o no ande, burro grande ”

   7.b. Tècnica sobre suport tela o fusta.

   7.c. Molta informació.

7.a. “Ande o no ande, burro grande ”

 Per a que el jurat pugui “deliberar” cal exposar les obres,encara que per molt estratosfèric que sembli en algunes ocasions això ja ni caldria (la situació es coneix com “ fer bulto”).Prosseguim.

 Presentarem una obra al costat de moltes d’altres per a ser valorada, i a priori la grandària si importa. La quantitat no vol dir qualitat però ho te tothom clar ?

 La clau per aconseguir  una bona primera impressió en termes pictòrics radica en la diferència.      Ens agradi o no,això és així i un recurs d’allò més fàcil és la presència física. Crec que tampoc cal passar-se, ja només analitzat des d’un prisma econòmic. No podem oblidar que tenim un temps establert per a l’execució del quadre i a vegades aquest es molt limitat ( una mitjana de 5 hores ).

 A tals efectes són recomanables les dimensions pròximes al 40F ( mesura de vestidor universal  que equival a 81x100 cm ),tot i que en alguns concursos questa mida sembla “un cromo de picar”.

7.b. Tècnica sobre suport tela o fusta.

  Si em permeten una declaració de principis els diré que sóc un gran amant de les tècniques humides sobre paper,per resumir,de l’aquarel·la. Això no vol dir (i sentint-ho en l’ànima ) que sigui el procediment òptim en aquests moments per a optar als primers premis. Sempre es “cola” alguna obra sobre paper però sol ser a la taula baixa de la classificació o amb valoració del procediment a part ( i el més greu,en la majoria dels casos retribucions inferiors ).Es un tema de cultura pictòrica. Tot i que a Catalunya hi ha grans aquarel·listes i tenim una llarga tradició,amb noms destacats, en aquesta tècnica no arribem ni de bon tros a nivells de consideració d’altres països com Anglaterra,per exemple. No cal picar de cap sobre la mateixa pedra reiterades vegades,perquè al final fa mal. A títol personal els diré que poques coses a la vida em satisfan tant com el intentar gaudir de lo efímer i inimitable ( es molt difícil fer una còpia exacta d’una aquarel·la,per no dir impossible ).

  Sortosament hi ha gent molt qualificada dins del “circuït ” que obté registres notables amb aquest procediment.

  Les preferències dels patrocinadors tendeixen a ser més matèriques amb una certa tendència a la figuració.

  Per regla general les obres sobre tela o suport fusta amb els procediments que tradicionalment els hi són associats,triomfen. Per molts motius. S’acosten més al concepte popular de pintura,si som curosos en l’execució  es poden penjar al lloc de destí sense invertir més diners en marcs i protecció de vidre i permeten suports més grans des d’una premissa estàndard ( a partir de 70x100 per pintar amb paper hem d’utilitzar bobina,exceptuant algun format que ofereix Arches,i això no és gens pràctic ).

  Pintar amb olis “s’endu el gat a l’aigua”.Els colors no s’han apagat a l’hora del “fallo” del jurat,brillen més ( sobretot si utilitzem algun que altre “medium” ) i sempre ha sigut el procediment preferit dels quatre grans pintors que la majoria de la gent coneix.

  Les pintures acríliques tenen una història més recent i permeten en un temps ,d’execució curt,major facilitat per a utilitzar “collage” i mescles amb altres materials ( recordar que la bona cuina també ven).Però si realitzem un quadre a l’oli una mica “modernet ” causarem bones sensacions al públic més conservador i al que es creu més “a la page ” .Però no us confongueu sempre hi ha algú que en un moment o altre de la seva carrera a proposat el que en l’actualitat ens sembla novedós. Només les noves tecnologies i les que sorgiran en el futur trencaran aquesta dinàmica. Això es una discussió molt llarga i apassionant però centrem-nos en el patrocinador. VOLEM EL SEU AMOR A PRIMERA VISTA.

7.c. Molta informació.

  Per dos motius principals. El primer perquè el neòfit en la matèria ( un percentatge elevat dels patrocinadors ) li aporta sensació de treball i la seva pròpia consciència queda més tranquila si paga per quelcom que sembla molt elaborat. És dur però és així. No val posar un horitzó a un terç ( o menys ) quatre regalims i el perfil del poblet amb les muntanyes al fons. Encara que des d’un punt de vista pictòric sigui interessant la majoria de les vegades “no cola”.Abans si,ara no.

  La tendència general ( mirant les obres premiades ) és acceptar aquelles obres que en major o menor mesura demostren ( o enganyen ) un excés d’informació en la totalitat de la superfície pintada. Però tranquils,també hi ha excepcions,però no són aquestes les que aporten regularitat.

  El segon motiu recau en que tenim més possibilitats de plasmar un racó,un detall o un motiu afí al patrocinador ( el cas extrem tampoc cal comentar-lo ) i això sempre agrada. Buscar motius relacionats amb el patrocini és una bona estratègia,una mica primitiva però bona si el que volem és guanyar.

8.- CONCLUSIONS.

En relació a lo anteriorment descrit i de forma esquemàtica:

-       El format dels suports preferiblement grans.

-       Tècniques pictòriques sobre tela o suport fusta.

-       Incloure el màxim d’informació en la temàtica escollida.

-       Ser curosos amb la presentació. Es pot posar un llistonet de fusta a forma de marc ( si les bases ho permeten ).

-       Analitzar les darreres edicions tant per el que fa a premiats com a jurats.

-       Informació és poder. Deixar lo mínim a l’atzar.

-       Els resultats durant les dues primeres hores de l’execució de l’obra són els que valen.

-       Repartir la participació. Escollir aquells concursos que per temàtica i afinitat ens siguin més favorables fins i tot encara que tinguin premis menors. Pintar a gust és mig punt.

-       Realitzar l’obra “al rovell de l’ou”,a la gent li agrada molt veure el procés.

-       El que pinta,pinta. S’agraeix el suport en “Marketing” ( familiars,amics,...).

-       Altres factors incidents més obscurs no s’analitzen en aquestes conclusions.

-       Respectar els motius i procediments de tots els companys que concursen,al capdavall comparteixes amb ells més hores que amb alguns familiars.

-       Intentar aprendre de tothom. La pintura a l’aire lliure és una magnífica excusa d’aprenentatge.

-       Fer ús de les noves tecnologies ( tant a nivell de logística com de materials).